Tren de Llevant. En marxa, ja!

La Plataforma pel Tren vol informar-vos dia a dia de totes les accions que durem a terme per tal d'aconseguir el TREN DE LLEVANT. Dia 6 de novembre de 2011 convocam la 8ena MARXA PEL TREN DE LLEVANT que acabarà a Son Servera. Les obres estan aturades. Demanam que es posin en marxa, ja!. VIA LLIURE AL TREN

La gestió del transport públic en temps de crisi. Diario de Mallorca 4-11-2011

trenllevant | 04 Novembre, 2011 06:29

PLATAFORMA D'ENGINYERS DE CAMINS

És de tots conegut que en moments de crisi, de manca de recursos i de necessitat de retallar despesa pública, els anomenats serveis públics, els quals, per definició no donen una rendibilitat directa sobre la caixa pública, sinó una rendibilitat només mesurable d´una forma més social, són els que pateixen directament la ferida provocada per les tisores del gestor de torn. En general, aquests arriben a aquesta conclusió després d´una anàlisi amb el mateix punt de vista que tindria l´empresa privada, amb un objectiu ben diferent al de l´administració pública. L´empresa ha de vetllar per la seva rendibilitat, mentre que l´administració ha de vetllar pel bon funcionament dels serveis i infraestructures d´ús comú, amb previsió econòmica però tenint en compte tots els beneficis, a curt, mig i llarg termini.
Com hem de valorar els beneficis dels serveis de transport públic?


Si valorem ingressos procedents de bitllets emesos i despeses, el balanç sempre surt negatiu. Encara que algunes línies puguin ser rendibles, n´hi haurà d´altres que no ho seran, no obstant són necessàries per justícia social. Hi ha ciutadans que no tenen accés al vehicle privat per qüestions d´edat o recursos econòmics. Sense el transport públic, l´educació o molts llocs de feina poden ser inaccessibles per a ells.
Sense subvenció el transport públic no és possible i és lògic que no siguin els usuaris els únics que paguin el servei perquè l´ús del transport públic repercuteix en beneficis per a tota la societat: els que han d´anar en cotxe circulen millor i troben aparcament més fàcilment perquè hi ha menys saturació, l´ambient de les nostres ciutats és més respirable i amb menys renou, disminueix la sinistralitat, amb l´estalvi que això suposa per la seguretat social, podem reequilibrar l´ús de l´espai públic perquè el número de cotxes que són actualment els principals consumidors d´espai es redueix. L´objectiu és doncs equilibrar aquest balanç per aconseguir un bon servei que arribi al màxim nombre de ciutadans possible amb un cost que es justifiqui socialment. És un exercici molt més complex que el que inicialment sembla que s´està proposant, tant en la EMT (Empresa Municipal de Transports), com en el CTM (Consorci de Transports de Mallorca, que engloba SFM i el transport públic interurbà per carretera), reduint freqüències i augmentant el preu del bitllet.
Analitzem el problema per parts. La reducció de freqüències, lluny de ser una mesura d´estalvi, és una actuació que va en contra del que s´hauria de perseguir per millorar l´eficàcia i rendibilitat d´un transport públic. Una reducció de freqüències implica un empitjorament important en la qualitat del servei, la qual cosa fa que es perdin viatgers que, en igualtat de condicions, preferiran usar algun mode de transport privat. Perdent viatgers i amb menor nombre de freqüencia, el cost unitari de les despeses fixes d´amortització dels equips augmenta. No és cert el tòpic, tan escoltat darrerament, de que l´usuari del transport públic pot esperar un poc més. Tal volta aquesta asseveració és certa per una part dels usuaris, anomenats "captius" del transport públic, que no tenen altre remei que esperar, no obstant, els usuaris més interessants en aquest sentit són els "captats" del transport privat, i que son els que deixaran d´usar el transport públic amb més facilitat. La diferència entre el percentatge entre usuaris "captius" i usuaris "captats" és un bon indicador de la qualitat d´un servei públic de transport i aquest indicador és el que convé mantenir en les millors condicions possibles.
Una altra de les propostes anunciades pels gestors del transport públic és un augment de tarifes. Aquesta solució podria ser entesa dins uns límits raonables, si el servei que se dóna és d´igual o més qualitat que el que es donava abans, però de cap manera compatible amb una reducció de qualitat del servei públic.
El model urbanístic extensiu que tenim i la concentració important de serveis i de llocs de treball de la capital ha creat una morfologia de transport públic col·lectiu de Mallorca, fortament polaritzada cap a Palma, que demanda una bona planificació de la xarxa de transport públic pensada d´una forma global. Aquesta xarxa hauria de complementar de manera eficient la ja extensa xarxa de carreteres que convergeix a ciutat.
Actualment les empreses públiques, EMT i CTM, que gestionen, cadascuna de la seva manera i amb les seves tarifes, el transport públic col·lectiu urbà (EMT) i l´interurbà (CTM). Resulta clarament penalitzant per a l´usuari la poca o quasi nul·la correlació entre els mitjans de transport públics que gestionen les dues empreses, tenint, en diversos casos línies solapades en clara competència, desaprofitant així recursos i infraestructures i sense contemplar el possible transbordament. Una alternativa a tenir en compte és una unificació dels recursos encarada a optimitzar la gestió, l´economia de l´explotació i, sobretot, a no penalitzar mai al destinatari final del transport públic i la seva font d´ingressos directa que és l´usuari. La creació d´una única autoritat del transport de Mallorca, amb un únic règim tarifari i amb una revisió profunda dels costos d´explotació de tots els modes implicats esdevé molt més interessant que una simple i senzilla reducció de frequ?ències, i a la llarga seria molt més rendible econòmicament.

L´objectiu primordial hauria de ser que als ciutadans els compensi el sacrifici de la pèrdua d´autonomia personal que significa l´ús del vehicle privat. Aquesta compensació pot ser econòmica, en comoditat, en temps o el més factible, un conglomerat de totes. Per això necessitem un transport públic eficient i econòmic... El transport públic és deficitari, no obstant si és eficient com una empresa privada (sense condicionants polítics) la societat podrà assumir aquest dèficit que serà positiu si valorem les externalitats que produeix a nivell socioeconòmic en estalvis de temps, estalvis de combustible, estalvis de pagaments per compensar l´emissió de CO2 i, especialment, estalvi en la no necessitat de noves infraestructures que donin resposta a un creixement de l´ús del vehicle privat, infraestructures que en cas de fer-se s´haurien de pagar i mantenir, incrementant la despesa fixa de l´administració a curt i llarg termini.
L´administració ha de contribuir a que una gran majoria de ciutadans utilitzi els transport públic en benefici de tots.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb