Tren de Llevant. En marxa, ja!

La Plataforma pel Tren vol informar-vos dia a dia de totes les accions que durem a terme per tal d'aconseguir el TREN DE LLEVANT. Dia 6 de novembre de 2011 convocam la 8ena MARXA PEL TREN DE LLEVANT que acabarà a Son Servera. Les obres estan aturades. Demanam que es posin en marxa, ja!. VIA LLIURE AL TREN

Entrevista al Conseller de Mobilitat Gabriel Vicens

trenllevant | 29 Maig, 2008 12:23 |

Dissabte dia 24 de maig l'Assocaició Cap Vermell entrevistà al Conseller de Mobilitat Gabriel Vicens al llarg del programa de ràdio "el cafè dels dissabtes" als estudis de Capdepera ràdio, amb el compromís de trascriure-la i posar-la a l'abast de tot el llevant mallorquí. Va ser, aquesta, una llarga i distesa conversa, en què el conseller va assumir el repte de dur el tren fins al nostre municipi, tot i reconèixer-ne les dificultats. Les seves intervencions, sempre mesurades, no defugiren cap de les qüestions que li foren plantejades. I aquets serien els titulars:

"Avui, dur el tren fins a la mar és molt important"


 
"Si dic que no vull fer diferenciacions de partits és perquè estic convençut que en totes les meves reivindicacions en matèria ferroviària comptaré sempre amb el suport de tot el Govern"

 

"Don el meu suport a aquesta plataforma i a aquesta marxa"


- El tren, arribarà a Cala Rajada?

 

- Està bé que em demaneu això, perquè normalment em demanen “quan obrirà vostè el metro?”  Però bé, parlant seriosament, aquest Govern està fent el projecte per dur el tren fins a Artà, i aquest projecte estarà enllestit aquest estiu. Si no és pel mes d’agost, serà pel setembre, a tot estirar. Aquest és un primer pas que s’ha de fer. No podem passar l’arada davant el bou. Ens estam referint al tram que és més fàcil de tirar endavant, perquè ja hi ha un traçat, i tot i que s’han de fer expropiacions igual, tot és molt més senzill. A partir d’aquí, s’ha d’estudiar la viabilitat perquè el tren pugui arribar a Cala Rajada. Avui, dur el tren fins a la mar és molt important. Temps enrere hi va haver una xarxa de tren important, de devers 250 quilòmetres, però aleshores se cercaven els nuclis com Llucmajor o Felanitx, per qüestions industrials. Ara, en canvi, s’ha d’arribar a la costa per tal que les línies siguin rendibles.

 

 

- El problema és que, tant com t’acostes a la mar, més urbanitzat està el terreny.

- Efectivament. Els ciutadans han de tenir una idea molt clara: el tren, quant a traçat, és una estructura bastant rígida, no com una carretera. I una carretera ja duu problemes, però sempre pots fer un revolt, pots evitar determinades edificacions, pots respectar un ANEI, una zona protegida...  El tren, en aquest sentit, presenta més problemes. Sempre m’he queixat que, en tota la planificació territorial que s’ha fet a les Illes Balears, mai s’han fixat els corredors ferroviaris. Això, si no hi posam remei aviat, davant pressió urbanística tan intensa i desassenyada que hi ha hagut, acabarà fent impossible que paasi un tren. De tota manera, jo crec que encara és viable i que hi trobarem una solució.


- I després, l’altre gran problema: l’econòmic.

 

- Sí, però aquest és un problema que hem de solucionar els polítics. I en aquest sentit no vull fer por als ciutadans, entre d’altres coses perquè es mereixen que duguem el tren, i nosaltres hem de trobar la solució per al finançament. Aquest Govern creu en el tren, des de la meva Conselleria els puc assegurar que és així, i per tant hem de generar recursos. En principi, aquests recursos s’han de demanar a Madrid, perquè és una qüestió de justícia. Des del 98 tenim un Règim Econòmic de les Illes Balears que determina que l’Estat han de pal·liar els problemes de la insularitat, i parla concretament del ferrocarril, i, en canvi, no s’hi ha inverit mai un duro: ni els governs d’UCD, ni els del Partit Popular, ni els del PSOE. Per aquest motiu, perquè, com deia, és de justícia, tenim un conveni ferroviari demanat, i l’exigim amb fermesa. En principi, hi ha una bona receptivitat, tot i que jo ja he mostrat la meva preocupació, com a conseller, perquè la signatura d’aquest conveni s’està endarrerint molt. En el pitjor del casos, encara que Madrid ens continuàs ignorant, el pacte que governa la nostra comunitat té uns acords programàtics clars, i un d’ells és el desenvolupament del tren. Per tant, amb doblers de Madrid o sense, d’alguna manera ho hauríem de fer. Però anem a pensar que les coses sortiran bé i que el conveni arribarà.

                      

- Un punt conflictiu de la xarxa sembla que és Manacor, si soterrar, si donar la volta...

- Ja veurem si es produeix o no algun conflicte, però ara mateix s’està polemitzant sobre un problema que no existeix. En el Parlament tenim unes indicacions, en forma de proposicions no de llei, acordades per unanimitat de tots els partits polítics, en què se’ns diu que s’ha de procurar el soterrament del tren, tant a Inca com a Manacor. Per tant, jo, com a conseller, i des de qualsevol altra conselleria, s’ha de sotmetre a aquestes indicacions. En aquest sentit, les directrius que s’han donat en plantejar el projecte de tren, en el seu tram de Manacor  fins a Artà, han estat: primera, seguir la via existent; segona, passar per tots els pobles, tal i com m’han demanat els batles de la comarca; i tercera, e fer un soterrament. Per tant, el projecte contemplarà aquest soterrament. Després analitzarem les dificultats que planteja i quin és el seu cost. Però, una vegada més, no passem l’arada davant el bou. Primer, l’estudi tècnic, i després la decisió política. No encetem polèmiques sense que, en principi, hi hagi cap motiu. És per això que no m’agrada entrar en aquest tipus e discussions. No podem prendre decisions polítiques sense comptar amb tots els elements tècnics necessaris per a la deguda valoració. De decisions, crec que ja se n’han preses massa, de desencertades.


- Quan a finançament, no sols es tracta de  planificar el futur, sinó de solucionar problemes del passat. De fet, hi ha alguna infraestructura que vos dóna molts de maldecaps. Diguem-li metro...

- La primera qüestió és que els doblers no són nostres, sinó dels ciutadans, i en aquest sentit m’agrada ser molt directe. El que ens hem trobar és d’autèntica vergonya, per la despesa feta i per la irresponsabilitat amb què s’ha fet. Hem fet una auditoria tècnica per a conèixer la situació real, i ara estam fent una auditoria jurídica per a saber fins quin punt podem recuperar una part de la inversió. Des del punt de vista tècnic, el metro ha estat un autèntic desastre. En primer lloc, no es va determinar si el metro, per al traçat que se li ha donat, era el mitjà de comunicació ideal. Se m’ha acusat d’anar contra el metro, però això no és així. Jo sóc del PSM, i el meu partit fa molta d’estona que en parla, de metro. Jo estic parlant que es va dissenyar una línia que no era prou rendible per al metro, i en canvi no vol dir que no ho fos per a un tramvia. S’ha de tenir en compte que la Universitat està tancada durant una part de l’any, i que anam a un polígon industrial on, a partir de les cinc de l’horabaixa, té una activitat zero, i que tampoc no hi ha ningú durant tot el cap de setmana. Els recursos s’han d’adequar a l’àmbit on s’implanten. Una altra cosa és anar a l’aeroport, per exemple. O una altra cosa hagués estat fer un tramvia, com he dit. El metro és el mitjà de transport més car que hi ha. Però, per si això no bastàs, les obres es varen fer amb una total irresponsabilitat, i no ja pel que s’ha vist, sinó també pel que no s’ha vist i pel que hagués pogut passar. Ens hem trobat túnels sense la més mínima mesura de seguretat i ara ho estam subsanant. Hagués pogut passar un desastre, i això és el que més em dol, que es posàs en marxa un metro d’aquestes maneres. Aquestes són coses que s’han de dir als ciutadans, perquè, clar, els ciutadans estaven molt contents amb el metro, perquè es tracta d’un servei molt bo. Què passa?, idò  que, per desgràcia, amb una turmenta d’estiu va quedar totalment inundat, aturat, i mentre jo era a Son Sardina veient el desastre, el tren de Sóller continuava circulant com si res. És terrible. S’ha pres el pèl als ciutadans. El cost del metro serà altíssim, i les reparacions encara no hem dit què costaran, perquè encara s’estan arreglant coses, però tot plegat serà d’un cost molt elevat. El que sí que sí que sabem és que la meva Conselleria, és a dir tots els ciutadans, estarem pagant, per aquesta obra, entre 15 i 30 milions anuals fins l’any 2031. A la llarga, el metro haurà costat 500 milions d’euros, i amb això no estic dient què ha costat la reparació. És una herència deplorable.

                                           


- S’ha pensat si el tren, a més de viatgers, pot ser de mercaderies, per  treure trànsit pesant de les carreteres?

- Aquest és un aspecte que es va tenir en compte fa uns anys, especialment pensant en el carbó que entra per Alcúdia, i sempre se n’ha considerat la possibilitat, però en un territori insular, de petites dimensions, en què el transport per carretera és relativament curt, no crec que sigui possible. Pens que trens i tramvies, en les nostres circumstàncies, s’han de considerar només a nivell d’usuaris, de viatgers. Els trens de mercaderies són trens molt feixucs, tot el contrari del que ens estam plantejant, i per tant no crec que tenguin viabilitat.


- “También fomentamos la cohesión con la mejora de las comuniaciones, que és una de las maneras mejores de vertebrar Espanya. En la próxima legislatura, el tren de alta velocidad va a llegar a todas la comunidades autónomas”, va dir en Zapatero en el debat amb en Rajoy, abans de les eleccions...

- Sí, ja l’he escoltat algunes vegades, l’enregistrament d’aquell debat. És evident que el senyor Zapatero aquí va tenir un lapsus, perquè dur l’alta velocitat a les Illes és un poc complicat. Amb massa freqüència, quan es parla d’Espanya s’obliden de les illes Canàries i de les illes Balears. Però bé, aquí som nosaltres per a recordar-los-ho. Ens diuen que, al 2010, Espanya serà l’estat que tendrà una ampliació de la xarxa d’alta velocitat més gran d’Europa. I clar, quan els ciutadans de les Illes senten això, com no han de demanar, per a una legislatura, 600 milions d’euros? Crec que hi ha un motiu d’indignació. Zapatero va dir, també, que aquesta legislatura tots els ciutadans de l’Estat tendrien una estació d’alta velocitat a menys de cinquanta quilòmetres, o de seixanta, una cosa així. Hi ha una discriminació important per als nostres ciudatans, respecte dels que viuen a la Península, i a això s’hi ha de posar remei. En el nou Estatut, la Transitòria 9a diu que les inversions de l’Estat s’han de produir en una sèrie d’eixos, com medi ambient, transport, investigació, innovació, etc., i n’hi ha un d’específic dedicat al ferrocarril. Per tant, estic convençut que aviat tendrem un convei. A mi m’agradaria que fos com més aviat millor, i m’agradaria saber-ne la quantia, per veure si he de protestar molt o he de protestar manco. Els nostres ciutadans s’ho mereixen, i si no és així s’indignaran.


- Sembla que els de les Illes sempre hem de demanar, com a captaires. Seria molt trist que acabàs la legislatura sense que es fes res, i no sabem ben bé com ho justificaria el president Antich.

- Jo no vull fer diferenciacions de partits, però, clar, a Madrid hi ha un govern progressista i aquí també, i, per tant hi ha d’haver un diàleg, que es veurà. Però si dic que no vull fer diferenciacions de partits és perquè estic convençut que en totes les meves reivindicacions en matèria ferroviària comptaré sempre amb el suport de tot el Govern, o jo acompanyaré tot el Govern. Ho tenim tots clar. En tot cas, no hem de confondre el que és un conveni amb el finançament. En aquest aspecte, l’Estatut parla d’unes inversions que ha de fer Madrid, i s’ha de fer, i prou. Vostès em deien que sempre hem d’estar demanant, però és natural que ho facem, perquè som una de les comunitats que més pagam, i una gran quantitat d’euros no retorna.

- Tornem al tren. Alguns dels nostres lectors ens han plantejat que el futur tren, quan arribi, ens passejarà per tot Mallorca i que, per tant, arribar a Palma suposarà molt de temps.

- Hem de tenir les idees clares. La primera cosa que ens hem de demanar és si volem arribar a Palma aviat o si volem vertebrar la comarca de Llevant. Els batles ens varen demanar que es respectàs el traçat antic. Si un vol arribar aviat a Palma ha de traçar una línia recta. Dels nostres estudis s’infereix que un 75% de la mobilitat que es genera en aquesta extrem de l’illa, es fa dins la comarca mateixa, fins a Manacor, mentre que només un 25% arriba fins a Palma. Anam cap a un esquema de tren elèctric, amb unes aturades que per tant es recuperen més aviat, que ens ha de permetre, precisament, vertebrar aquesta mobilitat dins la comarca. Una altra cosa és que, tot d’una que poguem, les freqüències des de Manacor a Palma siguin molt més elevades, cosa que dependrà de l’electrificació del tram ja existent, i del desdoblament que estam fent. Els projectes ferroviaris s’han de veure amb una perspectiva de futur, perquè són una mica lents en la seva execució. Fer un tren directe, des de Cala Rajada a Palma, sense aturades, suposaria un nou tipus de tren, que s’hauria de plantejar d’una altra manera.


                   
- Quina opinió té, de la marxa del tren?


- M'alegra que em facin aquesta pregunta perquè jo som de les persones que creuen que les plataformes ciutadanes són molt útils, s'han de produir. És una forma de verue la interpretació que tenen el ciutadans, que de vegades no arriba prou als polítics que estan al cap  davant. Quan sembla que un determinat govern és a punt d'aconseguir l'objectiu pareix que es desfan o es dilueixen; i jo crec que no ha de ser així. Crec que han de seguir i sempre he animat que segueixin. La Plataforma del Tren ha fet una feina durant 10 anys i aquesta feina no s'ha d'aturar fins que un dia baixin del tren a l'estació d'Artà o de Cala Rajada (que ves a saber on serà). Per tant estic molt content que es facin aquestes marxes i que se m'hi hagi convidat. Segur que hi aniré. Don el meu suport a aquesta plataforma i a aquesta marxa. M'agradaria que n'hi hagués més i a les zones que facin falta. Els polítics tenim força per fer les coses quan tenim els ciutadans darrere. Per això és importat tenir plataformes i més si, com aquesta, estàn aderçades a l'interés general.

 

Comentaris

Banyar-se

un que vol anar en tren | 29/05/2008, 19:19

Un conseller del PSM no pot fer aquestesdeclaracions tan lights. Si han de fer trens, venga a fer-ne, però que no pardalegin. Encara no han fet res!

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb